viernes, 19 de junio de 2015

POEMES PER LA CANDALERA I EL SEU VENTRE INBOLC (2-2-2015)


POEMES PER LA CANDALERA I EL SEU VENTRE INBOLC (2-2-2015)
Del dharma Unimúltic de petreus lunae

Copyleft o pruïja difusiva : Plaboixó.com       www.plaboixo.com

“Saber distingir entre el que és correcte i el que és fàcil” (de Harry Potter)

CANELOBRE
En l’homenatge al pròxim despertar de la natura,
la llum, tan interior com exterior ascendeix.
Interiorment és la resplendor que es veu al final del camí,
malgrat les dificultats i les proves per aconseguir-ho.
Sigueu musicats i beneïts en el minimalisme sacre,
de l’Arvo Part, Fhilip Glass
o Zbigniew Preisner.
O en les imatges del Pinterest.com

PÒRTIC
Sóc deista i lliure-pensador, i tinc una religió personal, subjectiva i gnòstica,
que vol dir, que tot i ser impecable en el meu respecte, no accepto “per a mi”,
sinó son com a raó i ètica de ma pròpia consciencia, els credos de les religions.

ANAXIMANDRA
De l’ésser se separen les substancies oposades entre si.
Quan preval la una sobre l’altra, es produeix una reacció que restableix l’equilibri.
Segons necessitat, paguen mútua pena i retribució per sa injustícia segons disposició dels temps.

L’EQUILIBRI COR-MENT (Yogui Bhajan)
La ment : es l’instrument orientable de l’estat evolutiu de la consciència.
Amb ella valoro o jutjo positiva o negativament.
El cor : en estat emocional significa, conveniència, domini o possessió.
I en estat pur significa, no tenir barreres, deixar-se anar, humilitat.
Tenir el dharma a nivell mental, es tenir quelcom a l’abast de la ma,
però al no tenir-lo integrat, es un karma molt dur. Del qui vol donar lliçons.

























CANÇO TRIUNITARIA DE L’ALVEYDRE SAINT YVES
Sóc el cap de l’ordre i sa aliança, santa essència de les essències.
Sóc el foc viu que destrueix els contraris en la llar de les llars.
Verge esposa mare, bressol del verb, glorifica per sempre tots els bressols possibles
Ell és més jo que ell, jo sóc més ell que jo.
Fill@ adorador-a, fill@ del vivent, ser i vida junts formant un de sol.
L’amor és el pare, la saviesa la mare i el fill@,
es el geni que  per sempre dicta sa poema.
Lletres vives de sa paraula, llenceu-vos a celebrar-les!

DECONSTRUINT A WALT WITMANT
Ni la fisonomia ni el cervell, són dignes si estan sols,
jo dic que la forma completa és molt més digna.
En l’arrodoniment del cercle, a la femella, igual que al mascle canto.
Prenc el pols de la vida que rarament s’ha exhibit, perfilador del que encara ha de ser .
Jo projecto la historia del futur. I que és veritat i finalment bell, llevat l’amor i la mort?
Ara, en la veu alegre de la via, el gai fresc sentiment del camí,
em declaro franc de tot límit i ratlla imaginaria.
Adopto cada teoria, cada mite, cada deu i semidéu.
Jo brandaré un nou goig  i una nova aspror,
qualsevol que em negui no em torbarà i el qui m’accepti em beneirà.
Homes i dones, tant de bé que m’heu fet, tant voldria fer-vos.
Ningú que no sigui acceptat, ningú que no em sigui car.

DECONSTRUINT A JOAN VINUESA
Espero indecises trinitats i creixo com un arbre genealògic
cantant la sentor del soldat universal. Consultant el remoreig inconegut,
he compres una part dels arquetips intraduïbles.
Amb els meus miserables punts alço la copa del rei trobador
i amb la gola encesa dels no-farts, els ritus he fet saltar,
comença un nou subconscient que ja somriu de la meva ingenuïtat.

POEMA DE LES IMATGES
Poesia, que és doncs? : imatge que crida a altres imatges. Per això,
“Les copies de les formes ideals apareixen a la vista com un quadre pintat,
però que en si mateixes son invisibles” (Hermes)
“Correspondències de la naturalesa com a símbol,
associacions sinestèsiques sense significat precís.
Com llargues ressonàncies que de lluny confonen tots els sons,
perfums i colors que mútuament es responen” (Baudelaire)

“Vaig veure dos rius de foc que brillaven com el gessamí
 i vaig caure sobre el meu rostre davant del senyor dels esperits” (Llibre d’Enoc)

Així doncs, “No he de clamar, l’aiguaneix està en mi,
sinó tanco la sortida flueix sense parar.
I res hi ha que em mogui, sóc la roda que camina per si sola i no te repòs.
La humanitat és la llet , l’essència el vi, si vull fortalesa, begui llet mesclada amb vi.
Si l’esperit és el foc, el meu cor és la llar, on es consumeix la llenya de la vanitat.
Sinó arribo a ser llum jo mateix no la veure mai” (Silesius)

“Vaig reduir l’astre a pols, i cada molècula es va transformar en un sol d’or,
semblant al que havia trencat. Van aparèixer els fill@s de la llum.
El núvol que cobreix els ulls dels mortals es va dissipar.
I els esperits, com al seu mestre em van reconèixer” (Saint Germain)

És perquè la imaginació em revela la realitat amagada, (Henri Corbin)
que ho veig tot en una tassa de jade (Chen Tzu-Ang)
Ja que en el meu pensament envers l’ésser, no dic que res sigui impossible (Hermes)
perquè és anant en direcció contraria al món que trobo el que busco (Boehme)
I és després que em divideixo indivisiblement, (Plotí)
que el meu ull esdevé  astre fugaç i mon esperit un llampec (Mumonkan)
I així, agut com una agulla, faig camí per l’ardu tall de la navalla, (Cata Upanishat),
contemplant el món com una bombolla d'escuma, perquè no em vegi el déu de la mort, (Buda)
i tal com peix que trenca la xarxa o foc que no torna a lo consumit,
així vagarejo, sol com un rinoceront ( Khagavissana )
I fent un coixí dels ossos de ma mare,
em mantinc en impertorbable estat de tranquil·litat (Milarepa)
Observant com l'ocell del bosc només pot posar-se en una sola branca, (Tso Ssu)
aconsegueixo no percebre la diferència entre el diamant i la pols (Ramakrisna)
Buscant ser la flama que no es mou en absolut ( Ramakrisna )
Sent el nen el pare del qual és el seu fill, ( Jili )
vaig a l'abisme viu per no haver d'anar-hi mort ( Angelus Silesius )
Desprès em  fertilitzo a mi mateix en la calor auto-incubativa, (Maurici Ariane)
tot fent via pel camí blanquejat pels ossos
dels que van fracassar en el laberint sense fi (Attar)
I tremolant com gota que torna convertida en perla, (Divani Shamsi)
em calcino en la tintura àuria del foc sagrat que subtilitza i purifica, (Henry Madathanas)
sabent que el fruit de l’adversitat es un gripau amb joia al cap (Shakespeare)
Sentint el crit de la mandràgora en ser arrencada de la terra (Shakespeare)
Sent el lleó que no trenca l'enemic, sinó a si mateix (Rumi)
Travessant amb el carro de la mutació la porta de la immutabilitat (Chen Tzu-Ang)
Anant mes enllà de les formes per trobar roserars dintre de roserars (Rumi)
Cultivant lotus en el foc perquè hi neixi una perla tan rodona com la lluna (Chang Po Tuan)
Sent el sàndal que perfuma la destral del qui el talla (Confuci)
Sent el tresor de l'ull de la veritable forma de la no–forma, (Mumonkan)
ull de ma ment , temple de l'ull de l'estrella (Hermes)
Restant com una pedra lliure de conceptes, encara que no insensible com ella (Vashista)
Camino amb carbons encesos a les mans, (dit sufí)
pel incommensuble i buit camí que amb la pols s'identifica (Lao Tse)
Sigui com  l’aigua, que a res combat i en menyspreats llocs roman (Lao Tse)
i que dóna vida a tot, i que està més avall que tot, però és mes forta que la roca (Alci negre)
La palla flota en sa superfície, però la pedra preciosa s’hi enfonsa (Sbhashita)
Juro davant l’únic que tot credo o secta estan en mi (Rumi)
“Aquí no se sap res, ni del proper pas, presciència d’un temps per venir,
en la frontera, el vent hieràtic delinea la màscara de l’impensable idea de la matèria.
Un ull desapercebut en la immensitat invident” (Sri Aurobindo)
“Oh, lluna, donem el sol! Oh sol, donem la lluna!
Oh estrella palpitant, bella dorment del cel, que allunyes fredes basardes.
Estrella una i mil, la mateixa i diversa. Estrella de l’ésser,
la sempreviva, llum que plora i canta les transformacions.
Que només les flors es declarin la guerra!” (Agustí Bartra)
“Llençar la fletxa amb la banya d’una llebre i el pèl d’una tortuga
i donar en el centre sense arc, és art d’obra interior” (E. Herringel)
Si vull tenir felicitat, renunciï a ella (Wangpo)
No ni ha a on anar, ni des d’on (Sutra diamant)

LAO TSE (Per activistes docents)
Sabent el que és bell se el que és lleig. Sabent el que és bo se el que no ho és.
Ser i no ser mútuament engendrats. Per això la persona s’aplica a ensenyar callant.
El tot que ho fa tot, res rebutja. Engendra sense fer-se amo.
No es recolza en allò fet. No es queda amb l’obra, però tampoc s’absenta.
En el no-sobre-actuar s’arregla tot. Pero tampoc hipo-actuar
Exacte i just esforç. Rectitud no-taxativa. Estimar no-dominant. Poesia bona.
“Ni aferrament-mare, ni indiferència-pare” (Hui Neng)

COMIAT
Sóc el no-nascut-alliberat, desenganx@t-pare.
Sóc el tot-està-en-tot, ador@dor-mare.
Sóc lo mateix-que-lo-observat, fusió-androgin@.
No sóc tan bo com em crec, però m’aguanto.
Sóc la fabrica de l’auto-perdo no-cínic, si puc.
El perpetu fugisser m’agafi no-inconfés i no-cregut.
Jo, el sempre perseguidor del gran esmunyedís.
Al cor de les humanitats hagudes i per haver.
Resant la poesia sense perdre el seu nucli triforme,
En atenció continuada i respiració conscient de lo imperceptible
Capgirant l’adversitat al meu favor, estudiant ecosofia, holocràcia i no-violència.
Com a part o fractal, adoro al tot i com a tot, admiro la part. Devoció i no-dualitat!
I estimant l’amor unidifencial, em faci càrrec de l’ominosa ombra lluminosa.

DIVISES
La llibertat-mare i la igualtat-pare, equilibrats i reequilibrats
fins a la fratriarquització-andrògina!

En nom de l’espai-sense-fi-mare, del no-espai-pare,
de la perpètua-llum-andrògina i de lo imperible.
Que tots els bons esperits, desde sempre,
ara i per sempre, estiguin amb nosaltres. Aixó!

Pau i alegria balancejades en pietat.

Gracies, salut i visió
Lluna de pedra

Seminari : dimecres i dijous

Facebook : Pere Lluís Pla Boixó   plaboixo@hotmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario